Jaume Catarineu és president de Sinergia, de TIC Anoia i és vice-degà del Col·legi d’Enginyers Informàtics de Catalunya. Professionalment, és CEO de l’Empresa Ubiquat Tecnologies, amb seus a Igualada i a Barcelona. Ubiquat és una empresa especialitzada en criptomonedes, monedes locals i sistemes digitals de pagament.

Com s’ho fa per compaginar tants càrrecs?

Afortunadament, la majoria de coses són telemàtiques, i puc aprofitar racons per anar avançant afers. Evidentment, el que més m’ocupa és l’empresa, també TIC Anoia i Sinergia. En canvi, ser vici-degà és més puntual.

És enginyer superior en informàtica. Què el va portar a estudiar aquesta carrera?

Des de petit ja estava amb ordinadors. Soc de la generació dels 80, dels que vam tenir un Spectrum i jo ja feia programets. I la veritat és que aquesta ha estat la meva vocació i, al mateix temps, la meva passió: és oci i professió.

Una autèntica relació d’amor

La informàtica sempre m’ha agradat perquè és molt plàstica; perquè pots solucionar qualsevol problema: un càlcul, un dibuix, una cerca de dades, una ordenació… és la manera més natural que tenim les persones perquè les coses es facin. I aquest concepte m’ha atret molt. I amb l’evolució que segueix ara la informàtica, en els últims anys potser estem a les portes d’una cosa molt més gran: la intel·ligència artificial, la qual farà canviar les regles del joc. D’ un ordinador o una màquina als quals diem què han de fer, ara passarem a dialogar, i això és molt excitant.

Entre les empreses que ha creat, hi ha una app contra el bulliyng. Què el va portar a crear-la, aquesta aplicació?

Va ser un projecte en el qual vaig participar des del principi. La informàtica és apassionant, però aquesta és una aplicació que ha d’aportar solucions, alguna cosa més, a un problema social com és ara el bulliyng. El problema, segurament, deu haver existit sempre, però amb les noves tecnologies ara pot ser molt més ràpid i més cruel. Es pot agafar una fotografia i escampar-la molt ràpidament. Per això, vam pensar que des de la tecnologia hi havia eines per solucionar aquesta mena de situacions. I quan funciona és molt gratificant.

Completi la frase: Un món sense tecnologia seria…

… un món avorrit.

Al parlar d’innovació, sovint es pensa en Silicon Valley o en un nivell proper al 22@ de Barcelona. Però el gruix d’empreses i d’entitats que formen part de Sinergia ho desmenteix.

La innovació no és tant un problema d’ingredients, sinó de recepta. Per fer innovació si que calen empreses, Administració pública, universitats. Són actors que tothom té, però per cal fer un entorn més propici i arriscar una mica. És un repte que tenim com a país, amb un teixit molt potent i amb la sort de tenir un capital mundial de tecnologia i innovació que és Barcelona. I això és brutal, perquè gràcies a aquesta capitalitat estem connectats i venen inversors i projectes de tot el món que ens poden ‘contaminar’ d’idees, d’empenta, de finançament i de professionals. Però tot té una cara i una creu, perquè si badem, una capital així ens pot treure el talent de ciutats i empreses més febles. I encara que aquí no tinguem un Silicon Valley, ni el tindrem mai, tenim una tecnologia i un clima que ens poden permetre fer moltes innovacions i projectes molt interessants en els propers anys. Ens ho hem de creure i anar plegats, perquè som un país molt emprenedor, però ple de capelletes.

Doncs parlant de capelletes, a una petita empresa li és possible innovar i millorar els seus processos per si mateixa, especialment en l’àmbit de l’enginyeria?

Sí, i tant! Hi ha un cas que és el gran desconegut. A Europa hi ha ajudes a la innovació i en una primera fase et donen 50.000 euros, però en una segona fase et poden donar fins a 2 milions d’euros. I a més a més, per innovar i millorar, les empreses del territori català i espanyol tenen programes d’innovació i préstecs amb un tipus d’interès molt baix. Així doncs, els mecanismes ja hi són, però cal tenir les coses molt clares: un pal d’empresa, saber on vas, quins recursos hi poses… Jo crec que això costa molt. Hem de passar d’una estructura de microempresa a plantejar projectes de petita empresa, de petita a mitjana. I aquest creixement és complex, perquè implica fer les coses d’una manera diferent. Es tracta de passar d’estar a casa a nivell personal a tenir una estructura de càrrecs i molta planificació. I, evidentment, tenir projectes d’innovació. És com si algú vol córrer una marató. Abans de fer-la, cal entrenar; però és que abans d’entrenar, cal tenir una preparació, perquè no s’hi pot anar descalç. A més a més, sense fer les preparacions és difícil assumir els projectes d’innovació com cal. I aquí hi ha molts deures a fer. Però el paper de les patronals i de les associacions és molt important, perquè poden ajudar a madurar els projectes empresarials.

Però si ho fan, hi tenen més a guanyar que a perdre.

Sí, claríssimament, sense cap mena de dubte. Però costa anar junts, perquè per fer-ho cal generositat, i és difícil que molts cops pensem que com que la nostra idea és màgica, única i irrepetible, si la compartim, algú ens la pot robar. Però si es pensés en gran, no hauria de costar gaire ajuntar-se, perquè si es diu que es va a fer una gran cosa a nivell mundial, quin problema hi ha a unir-te amb algú altre? I és ridícul pensar que ho podràs fer tot sol, si es té en compte que el pastís que cal menjar és tan gros. Crec que s’ha de pensar en gran i ser humil. És millor fer un equip i que sigui possible que del que parlem no sigui un camí tan feixuc i es quedi a mig fer. Així doncs, per innovar, cal reconèixer les misèries internes i posar-hi ordre. És molt important saber què estàs fent bé i què no a l’empresa, si no, és molt difícil col·laborar i planificar. Però si ho fem com cal, sabem que plegats arribarem més lluny que no pas per separat.

Per innovar és millor comptar amb una empresa externa?

Hi ha dues alternatives; bé, en realitat tres. Una és l’autocorrecció, que consisteix a llegir, formar-se, aconseguir els coneixements i canviar, internament, de mica en mica. Per fer-ho, cal una dedicació clara de recursos i temps per prendre-s’ho seriosament. Una altra opció és contractar els serveis d’algú extern que faci de consultoria. Té l’avantatge que és ràpid i és més encertat, però l’inconvenient és que si n’apliques el diagnòstic, al final, ha estat una despesa i prou, perquè en realitat no hi sol haver una convicció profunda de qui ho fa. I el tercer camí és aprofitar els punts de trobada amb altres empreses en espais i associacions com són ara les TIC Bages, TIC Anoia, etc. i, si és d’àmbit sectorial, hi ha més coincidències. En les trobades es poden aprofitar les experiències d’altres empreses i, de vegades, veure el funcionament resulta molt millor que la teoria, perquè es tenen els testimonis, que en parlen amb franquesa.

Com contribueix Sinergia a fer que les empreses puguin innovar conjuntament?

Sinergia és una coordinadora d’associacions empresarials. Això vol dir que nosaltres ens reunim i després són les altres entitats les que ho transmeten a les empreses. Però anar junts ens permet veure grans actors, com per exemple la Mobile World Capital (MWC) i la Generalitat; i aquí és on podem aportar valor. Perquè llavors nosaltres ho traslladem a les entitats, i aquestes, a les empreses. A partir d’aquí, es pot estirar el fil de la col·laboració i decidir què es fa. I si tenim la MWC a una o dues hores de cotxe, ho hem d’aprofitar. Així, si per exemple una empresa hi pot posar un estand gràcies a la col·laboració, perquè si no, no ho podria pagar, ho ha d’aprofitar. Això vol dir que si les empreses se socialitzen i entenen el valor d’estar connectades i participar en el que hi ha al seu voltant, aquesta generositat els és retornada, perquè hi ha un contagi d’aquesta innovació i de les tendències. I això és bo per a tothom. Cal sortir de la cova i anar a buscar el sol.

Quin futur els espera, a les empreses que no apostin per les TIC en els seus processos productius?

Un futur fosc. Les TIC, ben utilitzades, són sinònim d’eficiència, d’eficàcia i de millora contínua. Unes TIC ben aplicades no només ajuden a fer bé el que s’està fent, sinó que ajuden a obrir noves vies de negoci, nous models operatius que permeten a les empreses reinventar-se. Es pot fer amb llapis i bolígraf, però el que es guanya innovant és sobretot velocitat. I si no hi ha velocitat d’adaptació, les empreses queden enrere. A l’inici de la cursa, tothom surt des del mateix lloc, però si no s’innova, de seguida es queda al darrere de tot. Una empresa que no aposti per la tecnologia, les TIC com a eina clau per a la seva estratègia, tard o d’hora quedarà expulsada del mercat. I serà més d’hora que tard.