El software, peça bàsica dels procesos industrials

Pere Palà. Director del Departament d’Enginyeria Minera, Industrial i TIC de l’ Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM). Doctor enginyer en Telecomunicació per la UPC

El programari (software) ha esdevingut la peça al voltant de la qual gira el disseny dels sistemes complexos actuals, que abasten camps molt dispars, que van des dels sistemes de diagnosi mèdica fins al món de l’automoció. Si fa unes dècades la part més significativa de l’esforç de desenvolupament es dedicava a la part de maquinari (hardware), avui dia és el software el que consumeix més recursos d’enginyeria i, alhora, el que dota els sistemes de la intel·ligència que els diferencia dels de generacions anteriors i dels de la competència.

Avui dia és habitual que productes adreçats a aplicacions ben diferents comparteixin el mateix silici, que és ofert en un mercat únic mundial. Precisament per això, el silici té un cost extremament baix, especialment quan el comparem amb el valor del producte final. Per tant, la diferenciació del producte ve necessàriament per allò que el fa singular: el software que el governa, el qual esdevé cada vegada més complex a mesura que es demanen més funcionalitats i, per tant, comporta un esforç d’enginyeria més elevat. Com és natural, per reduir el cost del software convé aprofitar al màxim el codi prèviament desenvolupat en altres projectes. I aquí parlem tant de codi desenvolupat a la mateixa empresa com de codi que desenvolupen terceres persones. La reutilització de codi pot fer-se en l’àmbit de les llibreries, però l’aprofitament màxim s’obté quan aquestes esdevenen capes senceres sobre les quals és possible construir fent abstracció del que es troba per sota seu.

Així, les empreses que desenvolupen productes per a l’internet de les coses (internet of things), les ciutats intel·ligents (smart city) o, en general, aquelles que estan al món dels sistemes encastats, veuen com els cal un coneixement cada vegada més profund del món del software i les eines i metodologies per desenvolupar-lo, coneixement que cal afegir a la capacitat de fer un disseny acurat dels subsistemes electrònics i de comunicació que els sustenten.

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin